dilluns, 23 de maig de 2011

Política esgotadora i aclaparadora


Tot humà que visqui dins de les fronteres Espanyoles tindrà constància que el passat diumenge 22 de maig es van cel·lebrar els comicis autonòmics i municipals de varies comunitats autònomes (no totes).
Amb els resultats a la mà de dites eleccions em sorgeixen vàries preocupacions com a ciutadà espanyol (per desgràcia) que sóc.

La primera (a nivell estatal), senzillament no entenc com un partit com el PP pot desbancar tantíssim el PSOE a tants ajuntaments veient i recordant el que van fer... em venen al cap els 291 morts d’Atocha aquell matí del 11M, els constants casos de corrupció (Camps, i els seus esmòquings   entre d’altres...) el famós i oblidat “Prestige” que va desgraciar la costa Gallega entre molts d’altres, com a conclusió podríem indicar que la població del país veí no té memòria, (notícia que no em sorprèn) i per la qual cosa indirectament ja sabem a hores d’ara quin serà el successor de ZP, comença per “R” i acaba per “Y” algú o sap? Super complicat oi?

 A nivell català però el PP es manté sempre a terceres files “per sort” ja que en aquest petit país que som hi ha hagut una clara victòria Convergent (CIU), encara que els polítics del logotip de l’àguila han avançat notablement en moltes regions i inclús han arribat a ser la força més votada a la coneguda població de Badalona ( sí, tots tenim al cap aquella imatge de la Camacho ensenyant la seva esplèndida dentadura i saltant com un llengot abraçat a un humà que diuen que serà l’alcalde d’aquesta ciutat metropolitana). 

També cal destacar la victòria i canvi de govern a l’ajuntament de la capital catalana amb Trias al capdavant, sens dubte un partit que està de glòria aquests dies ja que fa uns mesos va posicionar un president de la Generalitat i ara ha dominat clarament les eleccions a nivell municipal.

No oblidem però forces polítiques com ICV o ERC que estan desapareixent de molts ajuntaments o un PSC que no aixeca cap, totes tres ferides encara de la estavellada monumental de les eleccions autonòmiques catalanes del passat novembre, es el preu que els hi toca pagar veient com van actuar, aquets passats set  anys de govern i des-govern.

 Cal recordar que en general hi ha hagut prop del 53.3% de participació, una participació “crec” baixa per pertànyer a un país teòricament “desenvolupat” i culturalment avançat.

 Tot hi així, i com a crítica personal, estic en desacord amb les campanyes electorals que es fan..... qui no s’ha preguntat mai quin cost té tot el material electoral que veiem com tenyeix les nostres ciutats i viles quinze dies abans dels sufragis?  (sense dir que posteriorment ni ha moltes que no són retirades) i tot el cost de correu electoral? Que no hi ha paperetes per votar quan vas a davant de l’urna? A totes les que he anat tens una bona estesa de paperetes per escollir...perquè les envien a casa? Quan la gran majoria acaben estripades i tirades al reciclatge sense ni tan sols ser llegides. I tots aquells mítings amb esmorzars i veure per tothom qui ho paga això? No sé però crec que “en general” es podria motivar a la població d’altres maneres políticament parlant i els polítics haurien de ser exactament això “polítics” duran la campanya electoral i no una espècie de venedors d’enciclopèdies ambulants repartint falses esperances “porahi”. 

Crec que hi ha molta població cansada de la classe política en general es veu e les urnes, es nota als carrers quan preguntes a algú sigui jove o gran que en pensa de política tots responent alguna cosa semblant a: “ que facin el que vulguin aquella colla de vividors, votem el que votem acabaran fent el que vulguin”  o senzillament un “ jo passo d’aquestes coses”.

En fi, espero que les mobilitzacions dels “indignats” que van néixer al Km 0, i que en poc temps  s’estan fent arreu del territori i que inclús a passat les fronteres amb el nom de “SpanishRevolution” serveixi com a llavor d’algun canvi que un cop germinat i regat ens doni algun que altre fruit que faci veure que el sistema polític no està tan degradat com alguns pensen i que la veu d’un poble que s’està unint sense organització prèvia pot fer canviar les coses, perquè mirat fredament els que escollim som nosaltres, o si més no ho “hauríem de ser”. Sort!

1 comentari:

  1. Marc! Molt bo l'article, la veritat m'ha agradat i coincideixo en bastants coses de les que escrius

    ResponSuprimeix