Mentides a la vista!! (Eleccions 20-N)

Ja es torna a acostar una d’aquelles dates mínimament importants per la “democràcia” que diuen que tenim, les eleccions generals al govern central.

Seran el proper 20 de novembre (20-N), però, aquestes són especialment “absurdes” ja que, tots sabem qui guanyarà.

Segons els últims sondejos del CIS una aclaparadora majoria franquista i ultradretana presidirà el parlament Espanyol duran els propers quatre anys, al capdavant un “avi” que es tenyeix el cabell i no sap vocalitzar be els seus discursos presidint un partit que es fa dir  “Polpular” el qual, per fer memòria, ens va portar a una guerra que no volíem, van matar 292 persones a Atocha (Madrid), van enganyar a mig Espanya amb lo del Prestige, van anar a buscar 4.000.000 de firmes contra Catalunya i per no parlar de la constant pluja de anticatalanitat que “venen” a la resta de l’estat.

En general catalans i catalanes ens tocarà aguantar 4 anys de retrets i retallades a la nostra cultura i als nostres drets com a catalans.

Fa moltíssima gràcia però veure com partits del caire de ICV, ERC o PSC fan campanya de alguna cosa que ja saben que tenen perdut.... desprès de 7 anys de “teatre” al capdavant del parlament català volen aconseguir vots. Van demostrar desavinences i retrets entre ells i ara volen que els votem perque ens representin a la resta de l’estat? Es com contradictori tot plegat i un cop més es posa en evidència la falta de credibilitat d’alguns partits polítics que malgrat el merescut “patacassu” de les passades eleccions (catalanes) encara volen aixecar el cap.

Està molt clar que el PSOE amb ZP al capdavant no ho han fet de la millor manera possible, sempre han volgut fer veure que les coses anaven be quan realment anàvem avall i avall frases com “Apoyaré el estatuto que salga del parlament de Catalunya” a tots ens sona i frases com  “Tenemos constancia de que España esta saliendo de la recesión mundial” dita l’any 2010 també la tenim present i acabant el 2011 encara hi estem ( i el temps que ens queda).

I ens preguntem, i que em de fer? A qui em de votar? Tots els partits prometen coses que al final no acaben complint, crearan llocs de treball... a si? No depèn del govern que les empreses tinguin menys o mes feina d’on sortiran aquets llocs de treball? ( gran pregunta) donaran més ajudes.... i d’on sortiran els diners d’aquestes?, tots ens prometen que sortirem de la crisi però  amb quines eines? No hi ha diners, no hi ha feina, l’atur puja, les retallades augmenten.... la veritat no té gaire bona pinta tot plegat des de l’any 2008 que estem en crisi econòmica i no hi ha manera de aixecar el cap.

Tot i així hi ha il·lusió i ganes de sortir de la crisi es evident que entre tots hem de fer esforços i economitzar al màxim les despeses de l’estat i estudiar be tots i cadascun dels projectes fets ( em venen al cap l’AVE del sur d’Espanya, o el aeroport de Castelló) obres milionàries que no han servit de res, convé reeditar-nos i tirar endavant amb menys diners i amb ganes s’ha de ser positiu i no s’ha de perdre la paciència i sobretot no s’ha d’escoltar sempre els mitjans de masses ja que aquests desmoralitzen moltíssim.

Resumint, cadascú a de votar a qui cregui i al partit que creus que representa els teus principis ideològics però també convé mirar una mica endarrere perque el teu vot estigui ven fonamentat, això si... el 20-N VOTA!!  

Política esgotadora i aclaparadora

Tot humà que visqui dins de les fronteres Espanyoles tindrà constància que el passat diumenge 22 de maig es van cel·lebrar els comicis autonòmics i municipals de varies comunitats autònomes (no totes).

Amb els resultats a la mà de dites eleccions em sorgeixen vàries preocupacions com a ciutadà espanyol (per desgràcia) que sóc.

La primera (a nivell estatal), senzillament no entenc com un partit com el PP pot desbancar tantíssim el PSOE a tants ajuntaments veient i recordant el que van fer... em venen al cap els 291 morts d’Atocha aquell matí del 11M, els constants casos de corrupció (Camps, i els seus esmòquings   entre d’altres...) el famós i oblidat “Prestige” que va desgraciar la costa Gallega entre molts d’altres, com a conclusió podríem indicar que la població del país veí no té memòria, (notícia que no em sorprèn) i per la qual cosa indirectament ja sabem a hores d’ara quin serà el successor de ZP, comença per “R” i acaba per “Y” algú o sap? Super complicat oi?

 A nivell català però el PP es manté sempre a terceres files “per sort” ja que en aquest petit país que som hi ha hagut una clara victòria Convergent (CIU), encara que els polítics del logotip de l’àguila han avançat notablement en moltes regions i inclús han arribat a ser la força més votada a la coneguda població de Badalona ( sí, tots tenim al cap aquella imatge de la Camacho ensenyant la seva esplèndida dentadura i saltant com un llengot abraçat a un humà que diuen que serà l’alcalde d’aquesta ciutat metropolitana). 

També cal destacar la victòria i canvi de govern a l’ajuntament de la capital catalana amb Trias al capdavant, sens dubte un partit que està de glòria aquests dies ja que fa uns mesos va posicionar un president de la Generalitat i ara ha dominat clarament les eleccions a nivell municipal.

No oblidem però forces polítiques com ICV o ERC que estan desapareixent de molts ajuntaments o un PSC que no aixeca cap, totes tres ferides encara de la estavellada monumental de les eleccions autonòmiques catalanes del passat novembre, es el preu que els hi toca pagar veient com van actuar, aquets passats set  anys de govern i des-govern.

 Cal recordar que en general hi ha hagut prop del 53.3% de participació, una participació “crec” baixa per pertànyer a un país teòricament “desenvolupat” i culturalment avançat.

 Tot hi així, i com a crítica personal, estic en desacord amb les campanyes electorals que es fan..... qui no s’ha preguntat mai quin cost té tot el material electoral que veiem com tenyeix les nostres ciutats i viles quinze dies abans dels sufragis?  (sense dir que posteriorment ni ha moltes que no són retirades) i tot el cost de correu electoral? Que no hi ha paperetes per votar quan vas a davant de l’urna? A totes les que he anat tens una bona estesa de paperetes per escollir...perquè les envien a casa? Quan la gran majoria acaben estripades i tirades al reciclatge sense ni tan sols ser llegides. I tots aquells mítings amb esmorzars i veure per tothom qui ho paga això? No sé però crec que “en general” es podria motivar a la població d’altres maneres políticament parlant i els polítics haurien de ser exactament això “polítics” duran la campanya electoral i no una espècie de venedors d’enciclopèdies ambulants repartint falses esperances “porahi”. 

Crec que hi ha molta població cansada de la classe política en general es veu e les urnes, es nota als carrers quan preguntes a algú sigui jove o gran que en pensa de política tots responent alguna cosa semblant a: “ que facin el que vulguin aquella colla de vividors, votem el que votem acabaran fent el que vulguin”  o senzillament un “ jo passo d’aquestes coses”.

En fi, espero que les mobilitzacions dels “indignats” que van néixer al Km 0, i que en poc temps  s’estan fent arreu del territori i que inclús a passat les fronteres amb el nom de “SpanishRevolution” serveixi com a llavor d’algun canvi que un cop germinat i regat ens doni algun que altre fruit que faci veure que el sistema polític no està tan degradat com alguns pensen i que la veu d’un poble que s’està unint sense organització prèvia pot fer canviar les coses, perquè mirat fredament els que escollim som nosaltres, o si més no ho “hauríem de ser”. Sort!